ESCRIPTURES PERDUDES I RETROBADES: INTRODUCCIÓ

Aquest blog reuneix una sèrie de treballs sobre la història del desxiframent de diverses escriptures antigues. El desxiframent d’un sistema gràfic suposa sempre una fita important per a la història de la investigació, en proporcionar la clau d’entrada a un món fins aleshores desconegut: textos escrits en signes incomprensibles passen així a poder ser llegits i interpretats, i tota una civilització que havia quedat fins aleshores immersa en el silenci surt finalment de la foscor. Desxiframents il·lustres com el del lineal B per Ventris i Chadwick, el dels jeroglífics egipcis per Champollion o el de l’escriptura cuneïforme gràcies, en bona mesura, a la identificació del nom dels reis perses esmentats en l’obra d’Heròdot, segueixen essent motiu d’admiració i curiositat, i atraient una bona quantitat de públic a museus de tot el món.

Encara que menys conegut internacionalment, el desxiframent de l’escriptura ibèrica per part de l’arqueòleg granadí Manuel Gómez Moreno (1922, 1949) també forma part d’aquests moments apassionants de la història de la ciència. Després de segles d’intents infructífers per trobar la clau interpretativa de les “primitives lletres hispàniques”, va ser ell qui aconseguí deduir el valor dels signes i definir de quin tipus d’escriptura es tractava: un sistema semisil·làbic, amb escassos paral·lels a la Mediterrània. No obstant això, a diferència d’altres casos com els esmentats més amunt, el desxiframent de l’escriptura ibèrica va anar acompanyat també d’una certa decepció, en posar de manifest que, si bé els textos paleohispànics podien ser ara llegits, no podien ser, però, encara entesos, ja que estaven escrits en llengües per a les quals, encara al segle XXI, el desxiframent no pot considerar-se assolit.

Aquest blog parteix de la col·laboració amb especialistes en àmbits culturals diferents perquè ens parlin d’alguns dels desxiframents més destacables de sistemes gràfics antics. Un dels principals objectius és aportar, doncs, un estudi de conjunt dels diferents procediments seguits per desxifrar una escriptura antiga i presentar també els resultats més immediats que se succeeixen després de poder penetrar per primera vegada en el sentit d’un nou corpus textual. El portal s’adreça principalment a estudiants, així com a un públic general no necessàriament especialista del món antic, la història o la filologia. L’orientació del projecte és essencialment divulgativa i de sensibilització, encara que conté també un aspecte de recerca científica, ja que cal tenir en compte que la metodologia d’algunes de les propostes de desxiframent, entre les quals es compta la del mateix Gómez Moreno, no va ser explicades amb detall pels seus autors en un primer moment, i encara, de vegades, hi ha aspectes que no han estat estudiats amb prou deteniment.

D’altra banda, aquesta nova historiografia sobre els diferents mètodes per poder llegir les escriptures caigudes en desús, i, en aquest sentit, oblidades i perdudes, és susceptible de proporcionar pautes de treball i obrir noves vies per avançar en la interpretació de certes escriptures encara avui mal conegudes, de les quals tenim exemples propers: les escriptures paleohispàniques meridionals (principalment l’anomenada escriptura del sud-oest), el xiprominoic, el lineal A, l’escriptura del disc de Festos, i fins i tot algunes de les variants occidentals del líbic, com ara les inscripcions alfabètiques canàries. Són, aquestes, històries de desxiframents per ara menys reeixides i que posen de manifest com la pèrdua del coneixement d’una escriptura segueix plantejant reptes importants a la recerca actual.

Aquest blog va néixer com a resultat del projecte de recerca “De l’ideograma a l’emoticona: aportacions a la història de l’escriptura a partir del cas paleohispànic”, finançat per una Beca Leonardo de la Fundació BBVA (2017-2019), i que tenia l’objectiu principal d’aportar nous elements de reflexió sobre la història de l’escriptura en el món antic. Més endavant, s’ha seguit beneficiant de la concessió d’altres projectes de recerca, principalment del titulat “Estudi paleogràfic, lingüístic i funcional del corpus epigràfic ibèric”, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación (PID2019-106606GB-C33), i que s’ha dut a terme a la Universitat de Barcelona entre 2020 i 2023.

Cite this article as: N. Moncunill, “Escriptures perdudes i retrobades: introducció“, in N. Moncunill (ed.), Cracking lost scripts, 03/12/2021, https://lostscripts.hypotheses.org/1.

 


OpenEdition suggests that you cite this post as follows:
lostscripts (December 3, 2021). ESCRIPTURES PERDUDES I RETROBADES: INTRODUCCIÓ. Cracking lost scripts. Retrieved July 25, 2024 from https://doi.org/10.58079/r0qz


One Reply to “ESCRIPTURES PERDUDES I RETROBADES: INTRODUCCIÓ”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Search OpenEdition Search

You will be redirected to OpenEdition Search